DIRECTOR: Stanley Donen, Gene Kelly GUIÓN: Betty Comden, Adolph Green MÚSICA: Nacio Herb Brown, Arthur Freed FOTOGRAFÍA: Harold Rosson & John Alton REPARTO: Gene Kelly, Donald O'Connor, Debbie Reynolds, Jean Hagen, Millard Mitchell, Cyd Charisse, Rita Moreno, Douglas Fowley.
SINOPSIS: Antes de conocer a la aspirante a actriz Cathy Seldon (Debbie Reynolds), el ídolo del cine mudo Don Lockwood (Gene Kelly) pensaba que lo tenía todo; fama, fortuna y éxito. Pero, tras conocerla, se da cuenta de que ella es lo que realmente faltaba en su vida. Con el nacimiento del cine sonoro, Don quiere filmar los musicales con Kathy, pero entre ambos se interpone la reina del cine mudo Lina Lamont (Jean Hagen).
martes, 26 de mayo de 2009
EVOLUCIÓ DE LA MÚSICA DES DELS ANYS VINT FINS ALS ANYS NORANTA
Anys vint
Dixieland (duke ellington)
Louis Amstrong
Fats waller
Swing time
ANYS TRENTA
Count bassie
Glenn Miller
Benny Goodman
ANYS CINQUANTA
Charlie Mingus
Miles Davies
Bill Evans
Dave Brubeck
Thelonius Monk
ANYS SEIXANTA
Ornette Coleman
John Coltrane
ANYS SETANTA
Chick Corea
Keith Jarrett
George Benson
Mahavishnu Orchestra
Weather Report
Bill Haley (Bill Haley - Rock Around The Clock,1956)
Argument Le nozze di Figaro (commedia per musica in quattro atti o dramma giocoso) (Les noces de Fígaro, en català) és una Opera bufa en quatre actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret de Lorenzo da Ponte, basat a l'obra de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, Le mariage de Figaro. Fou composta entre 1785 i 1786 i estrenada a Viena l'1 de maig de 1786 sota la direcció del mateix compositor. Escrita en italià, és una de les òperes més importants de la història de la música. És considerada com una de les millors creacions de Mozart, i rebé moltes crítiques a la seva època al mateix temps que recollí grans èxits en les seves representacions. La trama es desenvolupa a Sevilla (Espanya).
Lletra en Italià (Recitativo) CONTESSA Eh scrivi, dico; I tutto io prendo el seu em stessa. (Susanna siede i scrive) Canzonetta sull'ària... (Duettino) SUSANNA Sull'ària... CONTESSA (detta) «Che soave zeffiretto...» SUSANNA (ripete li parole della Contessa) Zeffiretto... CONTESSA «Questa sera spirerá...» SUSANNA Questa sera spirerá... CONTESSA «Sotto i pini del boschetto» SUSANNA (domandando) Sotto i pini? (scrivendo) Sotto i pini del boschetto. CONTESSA Ei giá il resto capirá. SUSANNA Certo, certo il capirá. (Rileggono insieme ho scritto. Susanna piega la lettera.)
LLetra en català COMTESSA Eh, escriu, dic; jo em faig responsable de tot. (Susanna s'asseu i escriu) Cancioncilla sobri l'aire... (Duettino) SUSANNA Sobre l'aire... COMTESSA (dicta) «Què suau céfiro...» SUSANNA (repeteix les paraules de la Comtessa) Céfiro... COMTESSA «Aquesta nit bufarà...» SUSANNA Aquesta nit bufarà... COMTESSA «Sota els pins del bosquecillo» SUSANNA (preguntant) Sota els pins? (escrivint) Sota els pins del bosquecillo. COMTESSA Ell ja entendrà la resta. SUSANNA Certament, certament ell entendrà.
La música (del grec: μουσική %[τέχνη] - mousikē %[téchnē], "l'art de les muses") és, segons la definició tradicional del terme, l'art d'organitzar sensible i lògicament una combinació coherent de sons i silencis utilitzant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme, mitjançant la intervenció de complexos processos psico-anímicos. El concepte de música ha anat evolucionant des del seu origen en l'antiga Grècia, que es reunia sense distinció a la poesia, la música i la dansa com art unitari.
Un altre concepte de música seria sonoritat organitzada (segons una formulació perceptible, coherent i significativa).
